INTRODUCCIÓ
L’objectiu de la pràctica és identificar els diferents casos de poder que es poden donar en organitzacions mitjançant la visualització d’una pel·lícula o un reportatge. Cal plasmar les observacions amb una descripció (fitxa) o bé en forma d’escala cronològica.
1. Presentació del reportatge
Amb el context de la greu crisi que pateix el sector de l’aeronàutica i que ha tingut amb la fallida d’Air Comet un dels moments més conflictius, "Sense ficció" ha estrenat el documental “El preu de volar”, un treball observacional que ha seguit durant quatre mesos l’evolució d’una companyia aèria estatal que, en aquest cas, ha hagut de fer tots els possibles per superar també una greu crisi econòmica: Spanair.
D’aquesta manera el documental ens permet acostar-nos al funcionament d’una gran companyia aèria en un moment de crisi, amb el teló de fons de la posada en funcionament de la nova T1, en la qual la companyia ha dipositat sempre bona part de les seves esperances.
2. Presentació de l’empresa i dels seus productes i/o serveis
2.1. Història de l’empresa
Spanair és una companyia aèria Espanyola fundada el desembre del 1986. L’aerolínia va començar a realitzar les operacions de vol charter internacionals a finals del març del 1988, transportant turistes a Espanya des de més de 100 aeroports europeus. Des d’aleshores i fins l’any 2008, han volat amb la companyia més de 104 milions de passatges.
El febrer del 1994 la companyia aèria va iniciar les seves operacions de vols regulars nacionals i va establir al mateix temps el servei d’assistència a terra.
Després de tres anys, el 1997, l’aerolínia va posar en funcionament les seves primeres operacions de vols regulars en els mercats intercontinentals, inaugurant al novembre d’aquest any el trajecte Madrid – Washington – Dulles. Posteriorment va potenciar les rutes des de Madrid a Sao Paulo, Rio de Janeiro, Buenos Aires i la Habana.
El març del 2002 la companyia va entrar en el Grup SAS (Scandinavian Airlines). El 2003 es va convertir amb membre de ple dret de la xarxa Star Alliance, l’aliança de companyies aèries més gran i prestigiosa del món.
Per incrementar la flexibilitat del servei de la companyia, des del març del 2008 va estar disponible SpanairX4, que suposava la unificació de l’oferta de tots els vols de la companyia en quatre classes: Bussines, Avant, Economy +, Economy.
El 31 de gener del 2009, Iniciatives Empresarials Aeronàutiques ( IEASA ) adquireix el 80,1% de Spanair i el grup SAS passava a ser soci industrial amb un 19,9% del capital.
La quota de mercat de Spanair en el sector aeri espanyol és de 22%, el que equival a 11,2 milions de passatgers transportats en l’últim any.
Actualment, és la segona aerolínia espanyola ja que opera més de 200 vols diaris: el 87% com a línia regular (46 rutes nacionals i 12 a diferents ciutats d’Europa i Àfrica) i el 13% restants són operacions charter, principalment a l’estiu.
Des del 2001, és l’única aerolínia espanyola amb garantia de puntualitat amb les seves rutes internes.
La puntualitat de la companyia es va elevar en el primer semestre del 2008 fins un 84,2%, el que la converteix amb unes de les tres primeres línies aèries d’Espanya en puntualitat i qualitat de servei als seus clients.
Per satisfer els objectius de qualitat, la flota de Spanair disposa dels millor nivells de seguretat, comoditat i excel·lència en el servei. Aquest compromís de qualitat s’ha vist recompensat amb el premi Alpha a la Excel·lència en Marketing, que commemora l’iniciativa de la companyia cap els seus passatgers i la millora en estàndards de qualitat del servei.
Spanair compleix els tractaments de totes les existències de seguretat de les normatives espanyoles de d’Aviació Civil, de la Unió Europea, de la OACI i de les constructores aeronàutiques ( IATA Operacional Safety Audit ), desenvolupat per la Associació internacional de Transports Aeri ( IATA ), en el 2005 i havent aconseguit la seva renovació en el 2007.
2.2. Situació actual de l’empresa
La situació actual de la seu central de l’empresa Spanair s’ubica a la plaça Europa 54-56 de l’Hospitalet del Llobregat ( Barcelona ). Antigament es trobava ubicada a Palma de Mallorca.
L’activitat principal de la companyia Spanair és l’aeronàutica, basant-se en el transport de passatgers mitjançant vols regulars i charter.
Actualment opera més de 226 vols diaris ( 1593 vols setmanals ) i 22 vols charter ( 156 cada setmana ), oferint diferents destinacions arreu d’Europa i algunes d’Àfrica
Abans del trasllat de la seu central de Palma de Mallorca a Barcelona, la companyia disposava d’un total de 3.036 treballadors.
La flota actual de la qual disposa és de 36 aeronaus, repartides segons la següent distribució:
5 AIRBUS 321-200, 212 seients 19 AIRBUS 320-200, 156/180 seients 8 MD (81/82/83/87), 145/153/170/109 seients 4 BOEING 717, 115 seients
DESENVOLUPAMENT
Escala cronològica:
1:20 - Ferran Soriano president de l’empresa parla amb els directius i informa de quines seran les directius econòmiques.
2:25 – Es mostra clarament el seu poder d’expert ja que informa a un membre de l’equip directiu que en una reunió anterior va cometre un error: “quan dius que hi una millora econòmica has de demostrar-ho amb els números”.
8:05 – Poder legítim, ja que ell imposa que:” el “web check” estigui en català com a primera opció, i la gent que no l’entengui el canviï per un altre idioma, ja que la majoria dels catalans entren al “web check” en castellà perquè surt per defecte i com que ja l’entenen mantenen el castellà”.
També podem veure poder coercitiu ja que la noia tot i pensar que té ella la raó ha de callar per por a les conseqüències que podria ocasionar. A més, el directiu que té al seu costat es nota que pensa igual que la companya però no s’atreveix a opinar.
10:55 – El director de RRHH Spanair Héctor Sandoval, té poder d’expert i dona la seva opinió sobre l’efecte de l’expedient de regulació que volen dur a terme.
15:20 – Fernando Echegaray director de l’Aeroport de Barcelona parla sobre el Sistema Automàtic de Tractament d’Equipatges (SATE) i se l’escolta per la seva experiència, és a dir, pel seu poder d’expert.
16:45 – Francisco Pou comandant de Spanair té poder d’expert a l’hora de reduir el consum de combustible en els trajectes, ja que és ell el que té experiència per pilotar l’avió quan hi ha vent i a més a l’hora de parlar utilitza la documentació que disposa per argumentar l’estalvi econòmic que suposaria reduir un 10% el consum.
18:20 – David Barranco i Jordi Núñez tècnics de manteniment tenen poder d’expert en el tema de manteniment ja que tenen coneixements i molta experiència en el tema de manteniment d’avions i en que s’han d’unificar la flota per reduir les eines, utillatges de treball i els cursos de formació del personal.
20:15 – Podem veure el poder d’expert d’en Jorge Chumillas en els temes financers de l’empresa. Per altra banda també es pot experimentar que té un poder legítim ja que quan es parla de reduir els sous dels directius ell es posa en contra degut a la seva posició i l’afectació que li provoca en la seva retribució.
21:50 – Marcus Hedblom director general de Spanair (exdirector), té poder d’expert ja que coneix la situació que es troba l’empresa i explica els motius pels quals cal dur a terme una reforma laboral.
24:00 – Antònia Mayol, coordinador de tripulants, té poder d’expert, ja que en el curs que dirigeix s’observa que utilitza la seva experiència per exposar els fets reals que es trobaran els tripulants a l’hora de vendre els articles i l’actuació que han d’adoptar per tal d’ augmentar les vendes, i per tant els ingressos.
26:15 – Ola Ohlsson responsable del trasllat a la T1, s’observa que en la reunió general sobre la inauguració de la T1 té un poder legítim degut a que ha delegat algunes tasques i en aquesta reunió, com a responsable, ha de revisar si tot està correcte.
28:20 – Agents de la Guardia Civil, es mostra clarament el seu poder legítim i coercitiu degut a l’ordre de desallotjar el local emès a les treballadores de neteja.
31:0 5 – Jordi Juan, cap de comunicació i relacions institucionals, exerceix un poder d’expert sobre Ferran Soriano indicant-li la millor forma d’expressar-se davant la premsa.
34:25 – Víctor Silva Cap d’escala a Barcelona, té poder d’expert per indicar la correcte situació dels avions dins l’aeroport de Barcelona.
43:21 – En la Reunió de Directius a Palma de Mallorca, Mike Szücs, el nou director general, es mostra contrari a les escasses hores de vol dels pilots durant l’estiu, exerceix un poder legítim sobre les altres persones reunides per ser el més alt directiu al imposar la mesura, també exerceix un poder d’expert degut a la seva experiència en companyies de baix cost i de referència respecte els altres degut a la comprovació del seu èxit laboral anterior.
49:25 - Germà Bel, catedràtic de política econòmica de la UB, exerceix un poder d’expert sobre Ferran Soriano que acudeix a ell per contrastar opinions i metodologies d’altres empreses aeronàutiques.
56:50 Jordi Puigbó, advocat de la companyia, demostra un poder d’expert en la reunió de directius degut a que la companyia acudeix a ell per demanar el millor consell en la gestió de la reforma laboral interna que es durà a terme.
CONCLUSIONS
A la part final del reportatge es fa referència a les següents conclusions: de 173 treballadors, 68 s’han traslladat. Quatre mesos després del trasllat s’ha reduït la flota d’avions per aturar les pèrdues, 117 pilots han perdut la feina i 73 han passat de pilots a copilots i com a compensació, el col·lectiu passa a tenir el 5% de la companyia i un lloc en el consell d’administració.
La companyia s’han traslladat a la T1, l’equip directiu ha buscat finançament, ha reduït costos, ha acomiadat treballadors, ha canviat la imatge i l’estratègia comercial i ha treballat per unificar la flota.
Personalment la nostra conclusió és que pel bon funcionament d’una empresa, cal una bona definició de poder i un bon exercici d’aquest. Spanair es trobava en una situació molt delicada que requeria una actuació de rellançament immediat. Mesures com l’acomiadament, el canvi de direcció i redistribució laboral són molt desagradables per les persones però en situacions com aquestes, malauradament s’han de prendre al contra-acord si es vol afavorir al màxim a l’organització. Això implica una necessitat d’un dur exercici de poder i la necessitat d’acudir a persones externes que aportin un millor exercici d’aquest.
El poder coercitiu sempre serà important en una situació com la del reportatge en tant que es busca que els treballadors es traslladin. Les situacions de redirecció organitzacional requereixen una definició ferma del poder d’expert i el de referent. Finalment, en situació límit com la de Spanair, s’han de prendre decisions ràpides i al límit, cosa que implica una aplicació de poder legítim molt clara.
